MATARÓ I L' UGT

Des del Centre Obrer de Mataró va sorgir la iniciativa de fundar la UGT, la central sindical paral·lela a l'opció política socialista. 

Antecedents històrics: 

La denominada Revolució de La Gloriosa permeté a les organitzacions polítiques d'actuar sense cap mena de restriccions. Es va reconèixer el dret d'associació i en conseqüència les organitzacions obreres pogueren també sortir a la llum pública i estructurarse degudament.  

Un mes després del destronament d'Isabel II (octubre de 1868) diferents societats de resistència i agrupacions d'ajuda mútua pogueren ja constituir, sense massa dificultats, el Centre Federal de Societats Obreres, que aglutinà un 10% dels treballadors de tot Catalunya.  

Aquest Centre Federal de Societats Obreres fou el primer promotor de les idees de l'Associació Internacional de Treballadors.

Al juny de 1870 es pogué ja celebrar a Barcelona el Congrés Fundacional de la Federació Regional Espanyola de l'A.I.T. (F.R.E.)

 L' A.I.T. tenia llavors a l'Estat Espanyol 1.700 afiliats, xifra francament reduïda si la comparem amb el nombre d'afiliats del conjunt de les altres organitzacions obreres (uns 25.000). És a dir, l'A.I.T. agrupava -tirant llarg- una desena part dels militants obrers i encara la majoria d'ells pertanyien a la federació de Barcelona. Però l'increment fou notable i a l'any 1873 arribava ja a la respectable xifra de 25.000 afiliats, les dues terceres parts de la qual eren obrers de Catalunya i, d'aquests, la meitat de Barcelona.  

Amb la restauració de la monarquia borbònica (1874), les organitzacions del moviment obrer foren posades novament al marge de la legalitat. 

La F.R.E. de l'A.I.T. va convertir-se llavors en una entitat clandestina, amb la qual cosa es reduí clarament el nombre d'afiliats -només uns 3.000- notablement radicalitzats, influenciats per l'anarquisme  

El Centre Federal de Societats Obreres de Barcelona, es separà de la F.R.E. de l'A.I.T. l'any 1877 i començà a actuar dins la restringida legalitat associativa instaurada per Cànovas del Castillo. Aquest Centre Federatiu de Societats Obreres de Barcelona entrà en contacte amb el grup de tipògrafs d'ideologia marxista existent a Madrid i col·laborà d'alguna manera en la fundació del Partit Socialista Obrer Espanyol, l'any 1879. 

El P.S.O.E. va néixer amb escassa fortuna a Catalunya però, malgrat tot, tres nuclis concrets catalans s'adheriren des d'un principi de forma explícita al projecte, un, de Barcelona, un altre de Sant Martí de Provençals i un tercer precisament de Mataró. 

Suposà, doncs, l'inici a casa nostra de tot un corrent ideològic socialista, més o menys en la línia marxista, que, encara que fos minoritari, tingué a Mataró la seva importància.  

L'agrupació socialista de Mataró seria també una de les tretze agrupacions catalanes que participarien en el Primer Congrés del P.S.O.E. celebrat a Madrid l'agost de 1888, quan ja el govern Sagasta permetia un partit d'aquestes característiques i en plena llibertat. 

Més tard (1895) a Mataró seria elegit el primer regidor socialista a un ajuntament de Catalunya i, encara més tard, entre 1896 i 1898, s'editaria a Mataró una publicació socialista denominada La República Federal. Mataró fou, doncs, sens dubte, un dels principals nuclis socialistes de tot Catalunya.  

El Centre Federal de Societats Obreres convocà un congrés obert a tot l'obrerisme, l'any 1882, a fi d'assolir la unificació de les diferents tendències que existeixen dins la classe obrera. Congrés on van assistir una vuitantena de societats obreres, la majoria de Catalunya i també el mític Pablo Iglesias, en nom de l'Agrupació Socialista Madrilenya.  

En el congrés s'acordà de crear una Associació Nacional de Treballadors d'Espanya seguint el principi de la lluita de classes, l'objecte de la qual seria reunir tots els treballadors d'Espanya per lluitar contra la creixent explotació de la burgesia, millorar progressivament les condicions socials, exigir la reglamentació del treball de les dones, promulgar lleis fixant la jornada màxima de treball i protegir la vida i la salut dels obrers. No hi hagué pas unanimitat en la proclamació dels principis, i aquesta projectada Associació Nacional de Treballadors d'Espanya no reeixí.  

Només alguns nuclis de Catalunya varen continuar existint basats en les pautes esmentades de clara influència socialista i, per tant, diferenciades de les opcions anarquistes, les quals, a la vegada, des del  

1881 -un any abans i de forma paral.lela- havien creat la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola (F.T.R.E.), hereva de l'antiga F.R.E., estesa sobretot per Andalusia, Catalunya i País Valencià.

 La dispersió ideològica i de criteris no varen poder impedir, però, que els altres sectors de clara influència socialista s'organitzessin i optessin per la creació d'una força sindical en la línia dels principis adoptats pel Congrés de 1882. I està ben demostrat que fou precisament una agrupació de treballadors de la nostra ciutat, el Centre Obrer de Mataró, el que suggerí -l'agost de 1887- la creació d'una federació nacional de societats obreres que vingués a portar a la pràctica les decisions d'aquell congrés celebrat l'any 1882, feia justament cinc anys.  

El Centre Obrer de Barcelona va recollir positivament la proposta i, de forma immediata, es creà una comissió gestora 

Les crítiques dels grups influenciats per l'anarquisme no es feren esperar i la F.T.R.E. convocà per la seva part un congrés paral·lel. Les discrepàncies de fons eren, doncs, evidents en el si del moviment obrer català.  

El Congrés Constituent del que seria la Unió General de Treballadors començà el 12 d'agost de 1888, a la casa núm. 29 del carrer  

de Tallers de Barcelona. 

Hi participaren 25 delegats, representants de 41 societats obreres (26 de Catalunya, les 13 que formaven la denominada Federació  

Nacional de l'Art d'Imprimir, els fusters de Madrid i els forners de Castelló) si bé 14 d'aquestes 41 entitats no es varen integrar definitivament al sindicat, una mostra més de les diferències internes no superades del moviment obrer d'aquests anys.  

El Centre Local de Mataró, format bàsicament per manyans i vidriers i que tenia un centenar d'afiliats, fou representat en aquest Congrés per Bartomeu Carbonell i els 600 membres de les Tres Classes de Vapor de Mataró, tingueren com a delegat Rafael Orriols, militants mataronins que participaren directament en la redacció dels estatuts de la Unión General de Trabajadores (U.G.T.), nom proposat pel mateix Pablo Iglesias.  

Les xifres esmentades i la participació activa d'aquests obrers mataronins palesen la importància que l'organització va tenir a Mataró. 

Un dels acords importants adoptats en aquest Congrés Fundacional de la UGT, que coincidí amb l'Exposició Universal de 1888, fou fixar la seva seu a Barcelona.

L'any 1899, el Comitè Nacional de la UGT fixaria la seva seu a Madrid.