LA FAMILIA PALAU AL S. XX

Els descendents de Josep de Palau i Català, i de Manuela Simon, foren: Francesca, que morí soltera, i quatre nois: Joan, Josep, Antoni, i Melcior de Palau i Simon. 

El primogènit i hereu: Joan de Palau i Simon (1873-1921) es llicencià en Lleis a la Universitat de Barcelona, exercíd'advocat alguns anys a Mataró; la seva faceta més interessant, a més de portar la casa pairal, fou la intensa dedicació a les obres religioses, culturals i socials de la ciutat. Morí als 47 anys, a conseqüència d'un accident.

El segon dels germans, Josep (1876-1909), també es llicencià i àdhuc doctorà en Dret, morint, molt jove, als 33 anys. Fou un excellent advocat. 

L'altre germà, Antoni de Palau de Soler i Simon va ser l'alcalde de Mataró durant el periode de la dictadura del general Primo de Rivera, va viure 82 anys fins l'any 1960.

Melcior de Palau i Simon (1879-1915), cursa la carrera d'arquitectura, essent, per concurs de mèrits, arquitecte municipal. La seva obra més destacada fou el Matadero Municipal.

JOSEP DE PALAU I DE BOFARULL (1917-1943)

L'hereu Joan de Palau i Simon, es va casar amb Montserrat de Bofarull i de Franch, va tenir quatre filles i un nen; aquest fill, el més petit, era Josep de Palau i de Bofarull, que va ser l'últim brot de la branca dels hereus de l'arbre de la família Palau.

Quan a l'estiu del 1921, el pare, per intentar fer drecera, anant des de Montmeló a una finca que la família tenía a Montornès del Vallès, passant per la via del ferrocarril, va trobar-se, inopinadament, quan venia el tren, sense cap possibilitat de salvar-se, i fou atropellat; però, va tenir temps de llençar el nen fora de la via, i aconsegui així alliberar de la mort a aquella promesa de continuïtat, que llavors tenía solament quatre anys.

Josep de Palau i de Bofarull va salvar-se, doncs, d'aquell tràgic accident, però no arribaria a vell i moriria solter, desapareixent amb ell l'última esperança que restava de continuar, per línia masculina, la branca dels hereus de la família. Va començar els estudis a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, però, els esdeveniments del juliol del 1936 van capgirar la vida d'aquell jove, que llavors tenia dinou anys, que, després de romandre amagat, va fer-se escapol cap a la zona nacional, i lluità a la guerra fins al seu termini; continuà, llavors, la carrera interrompuda, intentant a la vegada obtenir el títol de pilot aviador; va morir sobtadament, solter, a l'edat de vint-i-cinc anys.