ELS NONELL (BONMINYÓ)

En Joan Nonell Vinyes de Mataró (1769-1880) fill de Joan i Mariagne, era descendent segons sembla d'uns catòlics irlandesos, els O'Neill, exiliats per la persecució religiosa a Irlanda, i afincats en el segle XVIII en terres del Maresme. 

Cuidava una horta prop del Convent de Frares Caputxins. Aquesta circumstància feu que en Joan ajudés a cuidar també, els horts conventuals veïns, sense haver volgut cobrar mai res, per això els frares caputxins agraïts li deien: " bonminyo". I des d'aleshores a tot arreu en Joan Nonell Vinyes fou conegut com Воnminyó.

Més endavant, en Joan es va establir en una de les hortes situades a les afores de Mataró, que llavors pertanyien a la Parròquia d'Argentona, entre el "Camí de Dalt" o de Granollers i el "Cami del Mig o de Cabrera, i que formava part de la propietat de Rafel Mas.

La frontera entre Mataró i Argentona en aquell temps era "El Torrent de Can Boada" quasi bé dins el terme urbà de la capital del Maresme.

El propietari, Rafel Mas, vivia a la Torre de Sant Rafael o de la Pau, més endavant també coneguda, degut als masovers per " Can Xa" o per "La Casa de la Por".

Al cap d'un temps en Joan Nonell "el Bonminyó" es va casar el 26-VII-1797 a l'Església Parroquial d'Argentona amb Maria Roser Cases Rovira (1776-1823). La casa a on va anar a establir-se en Joan Nonell Vinyes era una senzilla i petita casa de pagès, propietat de Rafel Mas, que tot seguit començà a ser coneguda per "l'Horta de Cal Bonminyó" degut al renom del seu veí.

 Aquesta casa va ser totalment restaurada i ampliada pel fill d'en Joan el segon "Bonminyó" en Jaume Nonell i Cases, pare de dotze fills. Però, no la va construir en terreny de la seva propietat. Els Nonell anaven comprant el terreny que podien. Però la casa que es va refer i ampliar era on hi vivia, que continuava essent de la propietat dels hereus de Rafel Mas.

Quan algú advertia al Jaume aquesta d'aquest fet, ell que tenia immillorables relacions amb el propietari, sempre responia: "Es igual, puix una paraula nostra té més valor que una escriptura."

D'aquesta manera "Cal Bonminyó" no va ésser propietat de la família Nonell fins al cap de 140 anys d'habitar-la i haver-la refet totalment. Quan va pogué la va comprar Maria de les Neus Brú Ramis, la vídua de Salvador Nonell Comes, besnét del primer "Bonminyó", l'any 1940.

La casa "Cal Bonminyó" va continuar essent una propietat dels hereus de Rafel Mas, i pertanyien al Municipi d'Argentona fins el 1840 -de manera teòrica, a la pràctica però durà uns anys més- i a la parròquia del mateix poble fins el 1867, que va passar a formar part de Mataró i de la seva parròquia de Sant Joan i que des del 1894 passà a dir-se de Sant Joan i Sant Josep.

Però així com de la "Torre de la Pau", amb el pas dels temps la gent en va dir "La Casa de la Por" -puix jo sentia explicar de petit que la causa era la remor i els brams dels bous i les vaques dels seus masovers de "Can Xa". 

Un descendent de Rafel Mas es digué Pere Mas i Genís, i no sabem com ni perquè es varen ajuntar nom i cognoms: Peramas. I un tal Josep Peramas Mates es va casar amb Josepa Català, i passaren l'herència, propietat de les terres i de la "Torre de Sant Rafel" a Josep Palau Català, cassat amb Manuela Simón. La seva filla Francesca fou la que va vendre la casa de "Cal Bonminyó" a la família Nonell en 1940. Però si els Nonell no foren propietaris de "casa seva" fins al cap de 140 anys d'habitar-la, sí que des del principi foren propietaris de part de la terra que conreaven, puix procuraven anar-la comprant, quan els antics propietaris volgueren i els Nonell pogueren. Principalment es distingiren en l'ampliació del seu terreny de propietat, en Jaume Nonell Cases i en Josep Nonell Lleonart, fill i nét del primer "Bonminyó". 

A més del "Bonminyó" al costat de les terres de Rafel Mas i els seus successors, hi havia també en Pau Lleonart, en Rodón, en "Pau de les Cols". La circumstància d'haver-se casat en Jaume Nonell Casas, fill d'en Joan -el primer "Bonminyo" amb l'Antonia, filla d'en Pau Lleonart, augmentà el patrimoni d'aquell; com també el fet que "Pau de les Cols" als últims anys de la seva vida cedís les seves terres als Nonell, per no poder-les cultivar.

També fem notar que una Angela Peramas Mates, llegå uns terrenys a Josep de Llanza Torres, terrenys que el seu fill Eugeni de Llanza i la seva neta Blanca de Llanza Moragas varen vendre a Josep Nonell Lleonart i al seu fill Salvador Nonell i Comes.

I que en Josep Nonell Lleonart també comprà terrenys per a cultivar en 1892 al Pla d'En Boet i a Vallveric. Mentrestant la propietat de la Casa i part de la terra de conreu de la "Torre de Sant Rafel" o "de Pau" passa a Teresa Palau, esposa de Manuel Borràs, i al seu fill Manuel Borràs de Palau i a la seva esposa Mercè de Alemany Font. Aquests arrendaren primer les terres a Josep Nonell Lleonart i als seus successors i les vengueren després a la Caixa Laietana que, el 1966 ja en plena expansió de la ciutat de Mataró, edificaren 142 habitatges. Finalment degut a les exigències dels últims anys, en que Mataró amb els seus plans municipals d'urbanització, exigí l'expropiació i la venda dels terrenys de cultiu entorn de la ciutat per l'edificació del seu intens engrandiment urbà, amb les zones verdes; els últims propietaris de l'Horta de Cal Bonminyo", en Josep Mª Nonell Brú el darrer hortolà, la seva vidua Maria Bocanegra Ferrer i el seu germă sacerdot, Mn. Salvador Nonell Brú, veient amb tristor com l'horta tant estimada quedava reduïda a la mínima expressió, impròpia per al cultiu, la vídua d'en Josep Mª i Mn. Salvador determinaren vendre al constructor Manuel Jiménez Peinado el 1995 els últims trossos de terreny i la casa pairal tant estimada perquè es construís una sèrie respectable d'habitatges, i una església que el sacerdot Mn. Salvador -últim propietari de "Cal Bonminyó" pogués regalar a l'Arquebisbat de Barcelona per l'espiritual bé comú de la ciutat de les Santes, tal com va fer.

Concretant la síntesi històrica de "Cal Bonminyó", en els últims 200 anys podem afirmar que els seus hortolans, els Nonell, han cultivat una gran extensió de terreny, bé propi, bé arrendat, emmarcat en els següents límits: al nord per la carretera d'Argentona-Granollers, (els salesians), ; a l'est per la casa de les Esmandies, i al sud pel Camí del Mig i a l'oest pel Torrent de la Gatassa.